Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘articles d’opinió’

Josep Martí / Periodista

El vel ha vingut per quedar-se. Si no es volia pols no haver anat a l’era. Ara que, sabent com les gasta Mahoma amb les muntanyes, si no s’hi hagués anat, s’hi hauria apropat ella. Els instituts han començat el debat al voltant dels caps folrats de les senyoretes musulmanes. Què fem amb les testes cobertes? Un mocador sí i una gorra del Barça no? I un tricorni de la Guàrdia Civil? I una barretina? I la gorra del ximple del poble? (més…)

Read Full Post »

Jordi Palmer / Subcap d’AVUI.cat

Diuen les enquestes que 7 de cada 10 immigrants a Catalunya entenen el català. També diuen les enquestes que 7 de cada 10 immigrants no l’utilitzen mai, el català. Si ens hem de creure les enquestes, cosa que sempre costa, la lectura de tot plegat és que l’immigrant, aquest que anomenem nouvingut amb correcció sostenible, assoleix uns mínims de català, probablement molt mínims, que després no utilitza per gairebé res. (més…)

Read Full Post »

Si la idea en positiu del bilingüisme és la d’enriquir els membres d’una societat, fent que dominen més d’una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d’elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s’entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l’estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas? (més…)

Read Full Post »

FERRAN SUAY

Ara que la Generalitat de Catalunya posa en marxa una llei que permetrà veure cinema en català, se senten veus indignades que es queixen de la imposició lingüística que això representa. No és que la nova llei pose els drets lingüístics dels catalans al mateix nivell que ho estan els dels castellans. Ni de bon tros!. Una persona de Valladolid -posem per cas– té el dret -i pot exercir-lo– de veure totes les pel·lícules que s’estrenen a la seua ciutat, doblades o subtitulades en la seua llengua. La nova llei -en canvi– només garanteix als catalans un 50% dels títols que s’hi estrenaran. Un sofisticat càlcul matemàtic ens mostra inequívocament que -tot i la nova llei del cinema– els catalans tindran la meitat de drets que els castellans. De contribucions -això sí– no en pagaran la meitat.

(més…)

Read Full Post »

JOSEP MARIA ESPINÀS

Estava esperant que el semàfor es posés verd. Al meu darrere hi havia dues noies, que parlaven. Quan podem travessar el carrer, les dues noies em passen pel costat i sento que l’una li diu a l’altra: “Sap massa coses”. Ja m’havia semblat que parlaven d’exàmens i d’una companya seva. Creuen que aquella estudiant sap massa coses. El que no m’esperava és com continua la noia que parla: “Sap massa coses. Per això suspèn”.

(més…)

Read Full Post »

JOSEP MARIA ESPINÀS

 

Passaré uns quants dies en terres valencianes. I ja sé, per experiències anteriors, que des del primer moment parlaré català amb la fonètica dels valencians. No és que m’hi esforci, és que em surt instintivament. L’adagi castellà donde fueres haz lo que vieres, en el meu cas es transforma en donde fueres habla como oyeres. El meu anglès és molt pobre, el meu alemany gairebé inexistent, però sé que allò que pugui dir ho diré amb una pronunciació acceptable. I com que la fonètica se m’enganxa, enganyo la gent sobre els meus coneixements.

(més…)

Read Full Post »