Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2010

SEURE AMB ESTELLÉS

Dijous 25 vam tindre la sort d’entrar a un bar de Burjassot on Vicent Andrés Estellés conversava amb uns amics.

Així és l’espectacle del Micalet. Un Estellés ja major, amb incontinència verbal, ple de sentiments i de vida. L’espectador se sent pròxim, formant part, potser furtiva però afortunada, d’eixos amics que comparteixen les paraules en un repàs crític i tendre,  sovint amarg, per la seua vida i pel seu/nostre passat. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

STATU QUO

Read Full Post »

(NO OBLIDES EXPLICAR TAMBÉ EL FUNCIONAMENT

DE LA TDT I L’OPCIÓ DE SUBTITULAT DE MOLTS PROGRAMES TELEVISIUS)

 

A1. Explica amb quina freqüència vas al cinema i, si hi vas, quines pel·lícules has vist darrerament. T’agraden les pel·lícules en 3D? El company/la companya fa el mateix. 

A2. La parella lingüística explica si s’estima més anar al cinema o veure pel·lícules a casa (en vídeo o DVD) i per quines raons. El company/la companya fa el mateix. 

A3. Pregunta a l’alumne/a si anava al cinema al seu país d’origen i quines pel·lícules agraden allà als joves. El company/la companya respon.

A4. Pregunta a l’alumne/a nouvingut/da quantes hores al dia mira la televisió i quins són els seus programes preferits. L’alumne respon. Ara explica també quins són els seus programes preferits i diu quines diferències hi ha entre la televisió d’ací i la del seu país d’origen.  

A5. La parella lingüística recomana al company/a la companya un programa de televisió en valencià i li diu a quina hora, en quin canal s’emet i per quines raons cal que el mire.

A6. D’entre totes les informacions intercanviades, la parella ha de trobar coincidències de gustos en pel·lícules i programes de televisió.

Read Full Post »

FERRAN SUAY

Ara que la Generalitat de Catalunya posa en marxa una llei que permetrà veure cinema en català, se senten veus indignades que es queixen de la imposició lingüística que això representa. No és que la nova llei pose els drets lingüístics dels catalans al mateix nivell que ho estan els dels castellans. Ni de bon tros!. Una persona de Valladolid -posem per cas– té el dret -i pot exercir-lo– de veure totes les pel·lícules que s’estrenen a la seua ciutat, doblades o subtitulades en la seua llengua. La nova llei -en canvi– només garanteix als catalans un 50% dels títols que s’hi estrenaran. Un sofisticat càlcul matemàtic ens mostra inequívocament que -tot i la nova llei del cinema– els catalans tindran la meitat de drets que els castellans. De contribucions -això sí– no en pagaran la meitat.

(més…)

Read Full Post »

JOSEP MARIA ESPINÀS

Estava esperant que el semàfor es posés verd. Al meu darrere hi havia dues noies, que parlaven. Quan podem travessar el carrer, les dues noies em passen pel costat i sento que l’una li diu a l’altra: “Sap massa coses”. Ja m’havia semblat que parlaven d’exàmens i d’una companya seva. Creuen que aquella estudiant sap massa coses. El que no m’esperava és com continua la noia que parla: “Sap massa coses. Per això suspèn”.

(més…)

Read Full Post »

Per a totes les dones de l’IES Sant Vicent Ferrer.

I per a totes les dones que llegiu aquest blog.

Read Full Post »

Joha porta el seu ase a la ciutat i tot just abans d’arribar, li posa dues peces d’or al “darrere”. Quan passa davant d’un café ple de persones importants, dóna un colp amb un bastó al darrere de l’animal i la bèstia deixa caure les monedes barrejades amb els seus excrements. Els tertulians del café es queden parats.

–Mira que n’ets de porc, ase meu! –el renya en Joha que afegeix– Per què fas això davant de tothom? No t’he dit mil vegades que només ho faces a casa? Així tothom ho sabrà.

–Ho heu vist? –comenta un dels tertulians rics.

I un altre proposa:

–Li l’hem de comprar.

–Tens raó –contesta l’altre– Nosaltres som set. Si li’l comprem entre tots, podrem compartir les despeses i també els guanys.

–I com proposes que ho fem? –li demana el de més enllà.

–Doncs que cadascun de nosaltres el tinga un dia a la setmana.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »